La Música, un servei prescindible

Avui he llegit al blog del Conservatori de Vic aquesta notícia. No puc afegir res més. Només vull mostrar la meva profunda indignació per uns personatges que volen una Catalunya musicalment ignorant de manera perpètua. Que recordin d'on venim: ja sabem on anem.

Aquí teniu la notícia.

Irene Rigau convida els ajuntaments a abandonar les Escoles de Música a la iniciativa privada 
Publicat el 18 maig 2012 al blog del Conservatori de Vic


S’han confirmat els pitjors pronòstics: aquest matí, s’ha conegut la notícia que el Departament d’Ensenyament baixarà la seva aportació a les Escoles de Música un 61% respecte a l’acord que tenia compromès amb els municipis. La decisió és tota una declaració de principis. Finalment sabem, sense cap dubte, la consideració i el valor educatiu que el nostre govern dóna a la xarxa pública d’Escoles de Música consolidada en els darrers trenta anys: zero. Les Escoles de Música no són un servei bàsic, no són un servei fonamental, no són part del sistema educatiu del país com alguns havíem cregut. Per això entren, amb ple dret, a la categoria de serveis prescindibles, no necessaris ni interessants i aviat ens diran que érem part de l’excés i l’opulència en que ens havíem instal·lat. 
Amb aquest gest, a més, la Generalitat convida, de facto, els ajuntaments a abandonar el servei d’escoles de música a la iniciativa privada. Podríem explicar moltes coses en aquest sentit. Només direm, per aquells que coneguin les sagrades escriptures, que la consellera Rigau no ha estat a l’alçada del rei Salomó i ha preferit partir la criatura per la meitat deixant que mori dessagnada.