Visita a la casa Küng

En motiu d'un viatge personal a Suïssa vaig aprofitar l'ocasió el passat 24 de Maig de visitar la seu de la constructora de flautes de bec Küng a Schaffhausen, una ciutat molt bonica, neta i silenciosa. Aquesta és la meva crònica al respecte.

La meva intenció era també comprar una flauta contralt que fos versàtil, per tocar tot aquell repertori barroc, contemporani i popular que estic acostumat a tocar amb els meus alumnes de l'ECMM de Vilanova i la Geltrú i amb els EnBlocQuartet. He provat moltes flautes contralts 440 que anomenem "de constructor". En la meva opinió els constructors intenten que semblin 415, amb un timbre menys cridaner que la 440, encongint forats i modificant l'estructura interna de l'instrument. Però, amb tot el respecte del món, crec que acaben sent pobres imitacions de les 415. L'alto 440 és un instrument cridaner perquè Fa Major ja és una tonalitat que s'hi presta. I sinó ho és, no té aquelles característiques que la fan ser un instrument útil per a música contemporània.

Vaig arribar a Schaffhausen al migdia, amb el tren via Aeroport de Zurich (Suïssa funciona i tenen unes connexions de transport que són envejables). La fàbrica Küng està a uns 10 minuts de l'estació de tren, prop del Rhin.
Em va atendre Thomas Küng. Küng és una empresa familiar on Thomas és el principal constructor (dirigeix el petit grup d'artesans) i el seu germà Andreas és el músic, validador de la feina feta i ànima de la marca. Aquell dia no hi era l'Andreas així que vaig poder gaudir només de l'amabilitat d'en Thomas.
Després d'una cordial salutació i d'explicar-li el tipus d'instrument que buscava em va deixar en una sala força gran on el va dir que "podia tocar les flautes que volgués". Vàrem fer una tria generosa d'altos (en vaig tocar una vintena) i em va donar temps per tocar-les totes, a soles. Intentaré fer una petita explicació dels models:

- Studio: instruments inicials amb un punt d'aire en el timbre. Ben afinats.
- Superio: és la gamma pensada per flautistes que estudiïn en escoles de música o músics en general. El so és càlid i molt amable (evidentment varia segons les fustes), també amb un punt d'aire en el so. Estan ben afinades i balancejades: les notes greus no són massa potents però les agudes sonen amb facilitat. Destacaria la família de les baixes de Superio: baixa en fa, en do i contrabaixa en fa. Sonen molt bé totes.
- Marsyas: com la Superio, és una gamma pensada per a flautistes en formació o músics en actiu. El so és més timbrat i més potent que la Superio (és un instrument més "cridaner"). L'articulació és molt directe i viva. És l'instrument més balancejat de la casa, però potser també el menys dúctil.
- K4 Bressan: el model Bressan de la casa, apadrinat per Maurice Steger. El model de perera tintada és molt dolç, amb un punt d'aire i ben balancejat. Un bon instrument, només amb el dubte que essent de perera no es deteriori massa ràpidament. La K4 també té una versió en grenadilla amb el voicing d'Ernst Meyer: el voicing obert del mediàtic constructor li triplica el preu de venta. Per mi en cap cas val el que costa.
- Eagle: l'instrument dissenyat per Adriana Breukink i Geri Bollinger i fabricat en sèrie per la casa (aquí teniu el post que vaig escriure fa temps sobre el tema). És la flauta més potent que he tocat mai: bisell de metall, bloc sintètic, quasibé cilíndrica, amb una clau pel mi i amb un diàmetre inusualment gruixut per ser una contralt. Ideal per tocar tot aquell repertori clàssic i romàntic que no has pogut tocar mai i per música moderna i contemporània. I bastant més senzill de tocar que la Helder de Mollenhauer! (potser no tant adaptable a l'intèrpret, el timbre és peculiar). El preu és important també (1950€).

A la tornada d'en Thomas vàrem decidir de fer una parada tècnica per dinar i tornar a la tarda per verificar les bones sensacions que havia tingut amb els seus instruments. Així que vaig deixar la maleta a la mateixa sala i em vaig apropar a les cascades del Rhin que hi ha a la ciutat (una visita molt recomanable).

A la tornada i després de tocar una mica més vaig decidir d'emportar-me la contralt Marsyas d'olivera que veieu a la foto amb en Thomas i de la qual n'estic molt content. Em va fer un 5% de descompte i em va quedar per 935€.

A Catalunya i Espanya és difícil obtenir flautes Küng (estem envaïts per Moeck i Mollenhauer), però val la pena consultar-ho a la vostra botiga d'instruments habitual i preguntar si us en poden portar algunes. Audenis ho fa habitualment.