Entrevista a Erik Bosgraaf

Fa uns dies em vaig posar en contacte amb l'Erik Bosgraaf pel seu imminent concert a L'Auditori de Barcelona dins la seva temporada de música de cambra. D'una curta xerrada pel facebook us he preparat aquesta petita entrevista que espero sigui del vostre interès.


Eloi - Véns el proper 26 d’abril a L’Auditori de Barcelona amb Francesco Corti al clavicèmbal a interpretar obres de Bach, Händel i Berio. Quina combinació! Fés-nos cinc cèntims del que ens trobarem en el concert.
Erik - El programa dóna una visió general del moment en què estem com a duet i com a intèrprets solistes.  El nostre treball sobre Händel es publicà el 2009 i l’estudi d’aquelles sonates va ser un veritable descobriment. Les sonates de Händel són pels flautistes de bec com el Real Book pels intèrprets de jazz: tothom les coneix i ningú sap què faràs amb elles quan les toquis. Aquesta és la gran diferència existent amb la majoria de la música contemporània i fa la seva escolta una experiència interessant.
Les sonates de Bach no són originalment per a flauta de bec i representen un altre tipus de desafiament. És una música meravellosa per ella mateixa però deixa poc marge d’actuació a l’intèrpret. No resulta ser tampoc la d’un compositor operístic com Händel, sinó la d’un home molt religiós que utilitza la música per mostrar la grandesa de Déu. Sabem que Bach va utilitzar la flauta de bec en gran quantitat d’obres com en les cantates, en els concerts de Brandenburg, alguns fragments de la Passió segons Sant Mateu i si hagués comptat amb millors intèrprets ben segur que hauria composat fàcilment sonates o concerts pel nostre instrument.
D’altra banda, l’obra “Gesti” de Luciano Berio és senzillament una de les meves peces preferides i mai l’he tocat a Barcelona. Sento que aquesta obra és el punt de partida cap a un món de nous sons i reuneix un àmbit interpretatiu i dramàtic realment increïbles.

Eloi - La teva carrera discogràfica demostra el teu interès per tot el repertori específic de l’instrument dels diversos períodes, però últimament has destinat els teus esforços al gran repertori solístic barroc. Quins són els teus projectes discogràfics imminents? 
Erik - Tinc la necessitat d’ampliar l’àmbit del repertori existent al mateix temps que gravo els estàndards de l’instrument per la mateixa raó que he comentat abans amb els Händel. Cada generació necessita difondre les Grans històries de la humanitat (com Hamlet, les tragèdies gregues,...) al mateix temps de crear-ne de noves, treballant colze a colze amb compositors o mitjançant la improvisació, dos sentits de la creació que trobo que tenen menys diferències de les que hagués esperat.
Acabo de gravar les meves pròpies transcripcions dels concerts de Bach (Brilliant 94296) i al proper estiu publicaré un àlbum que es titularà “La Monarcha” amb música espanyola del S.XVII.
També estic treballant en un projecte amb el saxofonista de jazz Yuri Honing i la seva banda. Estem elaborant en un àlbum a l’estil de la banda Radiohead amb improvisacions basades en els concerts de Brandenburg de Bach. I per últim he aconseguit el permís del mestre Pierre Boulez per versionar la seva obra “Dialogues de l’ombre double” per a flauta de bec que estrenaré en primícia a la Sala Gran de la Concertgebouw d’Amsterdam.

Eloi - Ets un gran hereu de l’escola holandesa iniciada per Brüggen, Boeke, Van Hauwe,... Actualment ostentes el càrrec de professor al Conservatorium van Amsterdam. Quins són els teus objectius com a professor en aquesta institució? Quina relació pedagògica estableixes amb Jorge Isaac, l’altre professor del CvA?
Erik - Tinc dos objectius principals en l’ensenyament: el desenvolupament artesà o tècnic de l’instrument i l’individualitat artística. El primer objectiu és obvi: com a intèrpret necessites posseir la tècnica i capacitat analítica necessària per tocar qualsevol dels repertoris que la teva fam artística vulgui satisfer. D’altra banda, una individualitat artística ha de ser necessàriament visible en el camp artístic. Aquesta individualitat artística necessita ser desenvolupada en el sentit que un flautista no pot ser intercanviable per un altre flautista. Esperem animar els estudiants en aquest sentit en el sistema-blok, on s’imparteixen les classes de forma compacta una setmana de cada mes i són (en principi) obertes al públic en general. Tant els meus alumnes com els de Jorge Isaac poden rebre classes d’un, de l’altre o d’ambdós.

Eloi - T’hem vist treballant amb Ernst Meyer en uns vídeos al YouTube i sabem de la importància que sempre has donat a tenir bons instruments i a treballar conjuntament amb els constructors. Què en penses dels models Eagle, Tarasov o Helder?
Erik - Aquesta forçosament només pot ser una resposta molt personal. Durant els últims anys m’he ocupat molt més del “so” que de les “notes”. Crec que ha estat una transició necessària entre el món acadèmic i el món lliure... També hi ha tingut a veure el meu creixent interès en la música pop i rock, on “el so”, i no pas la competència tècnica, és el principal objectiu. Penso que actualment com a intèrprets hauríem de combinar la competència tècnica amb una idea més desenvolupada del so musical. En aquest sentit, la meva col·laboració amb Ernst Meyer està sent molt profitosa. Respecte l’altra pregunta, crec que comprar flautes d’una fàbrica és com anar a un supermercat, on no esperes un diàleg amb la caixera...

Eloi - Vas estudiar amb Walter van Hauwe, un flautista que dóna molta importància a la nova creació i l’experimentació. A “Big eye” col·labores amb la creació contemporània i la interacció amb les arts visuals. Quins són els teus futurs projectes en aquest sentit?
Erik - Estreno aproximadament unes deu obres a l’any a nivell mundial i considero la creació de nous treballs d’una extrema importància i de gran rellevància en la meva carrera. Amb l’ajuda de l’entitat Borletti-Buitoni Trust he encarregat alguns grans concerts amb orquestra simfònica i electrònica. Sentia que hi havia una necessitat per a obres de gran format en els grans auditoris i espero poder-los interpretar a Catalunya en el futur.


- 1 de Març de 2012 -