La Mollenhauer Helder és una grandíssima flauta. Hi ha la versió en contralt i en tenor i és capaç de tocar en un àmbit de tres octaves amb certa facilitat, a més d'aconseguir un balanç i un timbre més homogenis entre els diversos registres i les posicions obertes i de forquilla.
Inclou tres sostres de canal, de fustes diferents i intercanviables, a més d'una clau extra sota el bisell. Ambdós modifiquen el timbre i dinàmica de l'instrument.
Una altra característica remarcable és una clau en el model per a tenor (a la foto) per a fer el si bemoll i en l'alto, el mi natural. O sigui, un to més greu que la fonamental dels models barrocs, emulant així alguns instruments Boehm.
És un instrument dissenyat per afrontar el repertori contemporani amb més garanties d'estabilitat en el so. Té un so potent, equilibrat en el balanç i amb molt àmbit. Quan l'he pogut escoltar (només l'he tocat un parell de minuts) ha estat en repertori contemporani clàssic, però diria que és un instrument capaç d'afrontar qualsevol estil de música moderna i popular.
He trobat molt poques gravacions a internet fetes amb la Mollenhauer Helder (si algú en té estaria encantat d'escoltar-les). Segur que s'utilitza més del que sembla, però els intèrprets no acostumen a dir quins instruments utilitzen. En el post anterior Anne Ritter del grup Spark n'utilitza una. També la podeu escoltar en aquest primer moviment d'"Antares", una obra del compositor actual Stefan Hakenberg, i interpretada per Johannes Fischer a la Helder Tenor i Naoko Kikuchi al koto.
Fa us dies vaig rebre un mail de la Sara Parés anunciant que es venia la seva tenor Helder. Si algú hi està interessat, que es posi en contacte amb ella. L'instrument està totalment nou, conté totes les eines necessàries i caixa dura. El preu és de 2.000 €.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada