L’Europe Galante, de André Campra, de 1697, és un bon exemple del gènere operístic que circulava aleshores a França, un gènere multidisciplinar que mesclava amb molta cura cant, recitat, ball i representació teatral.
En aquest cas, Campra compila quatre òperes-ballet centrades en la temàtica amorosa i que tenen lloc a França, Itàlia, Espanya i Turquia. No tenen relació entre elles, però no ho pretenen pas. L'ària de Dom Pedro que us adjunto ("Sommeil, qui chaque nuit") és evidentment de la secció espanyola.
En la primera versió que us adjunto l'ensemble substitueix el tenor per un oboè (Capriccio Stravagante). En el segon cas hi ha un tenor brillantíssim i podreu seguir el text (Les Arts Florisants). Finalment us adjunto un dels exemples de ballets que s'anaven intercalant en l'obra. Quant perfum! (per cert, heu vist la pel·lícula "Vatel"? ho exemplifica molt bé... si algú la té, que me la passi!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada