Dues versions esplèndides del final de l'òpera "Dido i Eneas" de Purcell. Res a veure l'una amb l'altre: la mezzo-soprano Sarah Connolly als PROMS09 (per cert, no hi ha la Montserrat Nebrera cantant al cor?) i The Swingle Singers.
Molt interessant! S'admeten crítiques? La primera molt bona veu...però cantar Purcell així...és una mica com la caballé fent "Hijo de la luna" de mecano. L'afinació és dubtosíssima, quasi tant com l'estètica del vestit...algú veu en aquesta dona una bella i digna reina morint de desamor? La segona millor...fins que entra la "bateria" i la retòrica a prendre pel cul...de qui ha estat la idea? Enhorabona pel blog! Andreu
Ostres nano... doncs a mi m'agraden molt les dues versions. En el seu estil i públic funcionen. Això sí, et dono la raó en l'afinació de la mezzo i de la dubtuosíssima idoneïtat del vestuari. Un petó!
Molt interessant! S'admeten crítiques?
ResponEliminaLa primera molt bona veu...però cantar Purcell així...és una mica com la caballé fent "Hijo de la luna" de mecano. L'afinació és dubtosíssima, quasi tant com l'estètica del vestit...algú veu en aquesta dona una bella i digna reina morint de desamor?
La segona millor...fins que entra la "bateria" i la retòrica a prendre pel cul...de qui ha estat la idea?
Enhorabona pel blog!
Andreu
Ostres nano...
ResponEliminadoncs a mi m'agraden molt les dues versions. En el seu estil i públic funcionen. Això sí, et dono la raó en l'afinació de la mezzo i de la dubtuosíssima idoneïtat del vestuari.
Un petó!
Per cert, has vist la Nebrera? jajajaja!!!!!
ResponElimina